viernes, julio 31, 2009

VIVIR VALE LA PENA



Ante la duda, la certeza:
todo ha sido dicho ya.

Sin embargo, esa sonrisa que de juventud
se eterniza en estela de curiosidad...

Cuantas veces has intentado aprender
y ya de siempre lo has sabido

No aprender de los errores
sino aprender a equivocarse

aprender no lo humano,
sino a ser un estúpido
precisamente eso: un estúpido humano.



2 comentarios:

Otilie dijo...

Aquests versos m'han recordat a la meva juventut carinyet.

Especialment els versos:

No aprender de los errores
sino aprender a equivocarse

En un entorn en el qual estava tot controlat pels meus parents i jo havia de fer el que ells desitjaven, jo els deia sempre que no volia ser perfecte, que em deixessin equivocar-me.

El somriure de joventut va apreixer quan el vaig conèixer a vosté i vaig descobrir que era realment ser jove.

TQM

linus dijo...

No és tan important aprendre dels errors, que també; sinó ser conscient que sempre ens equivocarem i que la tasca de millorar no l'acomplirem mai del tot. L'anterior, suposa necessàriament un esforç constant i redoblat per fer les coses sempre una mica millor: Esperit de superació, en diuen.

TQM