domingo, julio 12, 2009

DE LA NECESIDAD VIRTUD


pocas veces un poema sabe a algo

quizás menos sabe a tí




6 comentarios:

Otilie dijo...

És complicat plasmar el que un sent a través de la poesia. Encara és més complicat entendre que es tracta d'un estat d'ànim. La poesia només són significants que el lector no podrà entendre i que el poeta és l'únic coneixedor del seu significat.

TQM

linus dijo...

La poesía no pertany a ningú i molt menys al seu autor.

Però el significat a ulls del lector també ha de ser important i propi - reconeixer-se en les paraules - d'alguna manera, fins i tot impossible.

TQM

Otilie dijo...

Gràcies kari,

No dec estar prou inspirada per explicar-me bé. El que penso és que encara que el lector es pugui reconèixer en els versos (em preocupa en els versos que vosté ha escrit), el significat que li atribueix l'autor sempre serà un misteri. Això no vol dir que ell n'és el poseidor. Jo no he volgut dir això. Doncs la poesia no pertany a ningú, com vosté molt bé diu, i s'hi pot acostar tothom encara que no es pugui entendre.

TQM

linus dijo...

La interioritat de tot individu és necessàriament una finestra que deixa veure un interior poc il·luminat.

No obstant, això tampoc és el més important. La poesia és aquell miracle que obre sentits perquè es guardin com a propis, d'alguna manera.

TQM

Otilie dijo...

M'ha agradat molt el que ha posat en aquest comment. M'agradaria seguir parlant amb vosté sobre la poesia. De fet aquesta tarda llegia el que pensa Hesse sobre poesia i no m'acaba de convèncer. M'agradaria compartir impressions amb vosté.

TQM

linus dijo...

Escrigui sobre Hesse i la poesia, m'encantará llegir-ho.

TQM