JUSTO EN LA MITAD
Una prueba de que el pop lo confundió todo
es intentar averiguar por qué todo símbolo ya no remite a nadie
Lo has pensado muchas veces y nadie te lo había contado jamás
¿Por qué ahora te has atrevido a mirar más allá?
Y lo lúdico se reduce a esa pequeña cuadra
trazos de tiza y todo el sol del verano
vestidos blanco y pastel, para jugar sin mirar atrás
cuanto verde deja ese rastro en la memoria
ya la acera está vacía y tú solo.
3 comentarios:
Karinyet m'agrada molt el poema i alguns pensaments que em transmet. Tot i que no puc establir-hi connexions de moment. En els dos primers versos em transmet idees molt dispars de les imatges que m'evoca després. A mi,llegint aquest poema, m'ha vingut al cap l'estiu i la fugacitat, la soledat i la nostalgia. No sé si el títol del post respón a la idea de que ens trobem a l'equador d'aquesta estació que passa massa ràpid.
TQM
Fins demà, amor
Els primers versos parlen filosòficament dels efectes de la cultura popular en els records. Lash ens diu que el pop desarticula la relació entre significant i referents fins el punt que reifica el sentit en forma de símbol. Per tant, es perd tot referent i s'estandaritzen usos superficials en forma de record.
Jo em pregunto si certa imatge idealitzada de la infància ha estat ja tocada pel pop?
O això puc dir a posteriori.
TQM
P.D: Vostè em publica molt poc, ho trobo a faltar ara que tinc més temps per llegir-la/contestar-la.
P.D: El títol no tenia cap significat evident. Però m'agrada el que li ha donat vostè.
Publicar un comentario