COM T'ESTIMO JO
Has imaginat allò que de nocturn et fa viure
és una sensació que anima les llagues amb aiguardent
pot ser que et sembli borrós, potser líquid com la pluja.
desconfia perquè l'ambient és més sec que aquell eco del desert.
T'ho has imaginat avui, potser la devoció passa per reconèixer això també;
de fet t'ho has preguntat sempre:
Tu m'estimes,
Tu m'estimes?
Tu m'estimes!
...............................................Tal i com t'estimo jo.
4 comentarios:
M'agrada el poema karinyet, tot i que se'm escapen algunes imatges. Creu que l'amor és àrid o violent ? Yo no entenc devoció com a mostra d'amor sinó d'artificialisme, inclós l'idealisme quan no coneixes a la persona.
Una cosa sí, recordo molt bé la importància que té:
Tu m'estimes,
Tu m'estimes?
Tu m'estimes!
I en el fon sé que com ens estimem ningú no serà capàç d'estimar-nos mai.
T'ESTIMO AMB TOTA LA MEVA ÀNIMA, i això no és borrós és clar com l'aigua.
l'amor a vegades és àrid i provoca sentiments violents o que et violenten.
La devoció és ser capaç d'estimar la imperfecció per ella mateixa - versus idealismes o artificialitat.
Borrosa és la mirada inundada de llàgrimes i els dies plujosos.
Tal i com jo t'estimo.
TQM
No tinc paraules, només dir-te que t'he entés i que T'ESTIMO.
Publicar un comentario