AZUCARADO
El tempo siempre deberá ser controlado
a un ritmo justo, lascivia multicolor
Así, podrás suscitar lo que por dulzura
puede ser mantenido en su demora
En ese permanecer atemporal, el ceño fruncido
y las esperas en campiña.
Nunca nadie tuvo mejor tiempo que el ocaso de un día
el desabrochar las costuras, el cotón blanquísimo,
y las palabras como puro deseo.
3 comentarios:
M'agrada molt rei aquest poema tot i que jo no el trobo del tot azucarado com diu el títol. Jo veig una cert control del desig i el temps en que es pot donar rienda suelta al afecte i les paraules. Però potser està parlant d'una altra tipus de passió que desconec. He de reconèixer que em vene imatges soltes però no le spuc definir sota un mateix concepte.
TQM
Segueixi escribint que m'encanta. Almenys aquests dies que resten fins el cap de setmana. XD
Aquest poema parla de la passió i el desig eròtic com a forma de dolçor.
El fet de no donar-li una bona unitat al poema és quelcom que m'està costant molt. Anirem millorant.
TQM
No karinyet, no em referia a la seva forma d'escriure els versos. Jo en aquest poe,a hi veig coherència. Però a mi em costa buscar les imatges que ha creat en un altre sentit, com el que vaig fer amb "Siempre ficción" recorda ?
TQM.
P.D. A mi m'agrada molt com li surten tots els versos !!!
Publicar un comentario