Edward Hopper, Nighthawks 1942 ; Oil on canvas, The Art Institute of Chicago
2 comentarios:
Anónimo
dijo...
A mi tambè m'agrada molt aquesta obra que vos ha triat. Em suggereix molta intimitat, molt ambient de confessions, i tambè molta soledat i reflexió. Si jo l'hagués vista, també m'hagués cridat l'atenció. M'encanta. Kisses de la teva nena
Estic d'acord amb l'adjectivació que atribueixes a l'obra...sobretot soletat; de fet em sembla la primera mostra canònica - que jo tingui constància - de l'aparició d'una forma nova forma de soledat: " la soledat moderna ", naturalment nocturna.
2 comentarios:
A mi tambè m'agrada molt aquesta
obra que vos ha triat. Em suggereix molta intimitat, molt ambient de confessions, i tambè molta soledat i reflexió. Si jo l'hagués vista, també m'hagués cridat l'atenció. M'encanta. Kisses de la teva nena
Vos diu XD, hi ha confiança...
Estic d'acord amb l'adjectivació que atribueixes a l'obra...sobretot soletat; de fet em sembla la primera mostra canònica - que jo tingui constància - de l'aparició d'una forma nova forma de soledat: " la soledat moderna ", naturalment nocturna.
Publicar un comentario