sábado, noviembre 17, 2007

NEVERLOST



2 comentarios:

Otilie dijo...

Karinyet, es molt especial i fa que tots els moments amb vos tb hos siguin. Aquesta cançó més familiar. Sortiem tú i jo, com una escena de cine, vosté em posava aquesta cançó, jo estaba dins del seu llit i el mirava. Vos l'home més guapo del món, em mirava amb ulls tendres mentre m'acaronava la cara.
T'ESTIMO

linus dijo...

Quines coses més boniques diu, aquesta escena/moment recordat, ho justifica tot. La quiero.