jueves, marzo 15, 2007

DESMOTIVATS

A vegades voldria fer cinc cèntims biogràfics de la deixadesa dels amics a l'hora de tenir cura de les relacions que ens tenim. Potser he contribuit tant al pecat, que tota projecció d'aquest m'hauria de fer vergonya; sobretot, si els termes son de crítica i m'enganyo en un miratge sense màcula. No obstant, crec en els esforços petits que donen de sí resultats modestos, jo pretenc que tothom els faci per bé seu o dels altres. Potser m'equivoco - una vegada més - en esperar que siguin els previstos; malgrat això, em temo que tenir aquests segurs són una bona renda compartida i la manca dels quals: uns d'imprevistos que, per regal, ni s'esperen.

2 comentarios:

Otilie dijo...

Bon dia, pel to d'aquest post: O_O q pasa? ha psat something? es que vos stava content,... fa dos dies... en rel. aquest tema i ara no ho sembla...

Lo quiero

linus dijo...

Aquest post ve arrel del fet que em sembla que la majoria dels companys i amics de la uni han decidit, sense fer-ho explícit, desentendre's de la porra.

La quiero.