martes, marzo 28, 2006

LECTURAS

" Tal vez Magnolia ( 1999 ) de P.T Anderson sea lo más cerca que puede estar Hollywood de Kieslowski: todos los elementos están ahí, desde la idea de una red, de una multitud de líneas narrativas que se cruzan unas con otras de forma contingente, creando el efecto de una sucesión de coincidencias siniestras y que dejan al espectador a medio camino de hallarse ante una pura contingencia sin sentido, y una cierta noción de la que la mano oculta de algún Destino dirige nuestras vidas hacia un Día del Juicio, una catástrofe final en la que se deberá sladar sus cuentas ( en lugra de las catástrofes de Kieslowski, como el ferry que se hunde al final de Rojo, o la explosión que derriba el edificio entero en Decálogo, Magnolia opta por una versión más extravagante: miles de ranas comienzan a caer del cielo, en una lluvia torrencial). Existe un paralelo aún más refinado entre Decálogo y Magnolia: en ambos casos, parece como si habitáramos un universo cerrado, dondo solo hay un conjunto limitado de personas. Nunca se nos da a conocer el contexto social más amplio, como si estuvieramos encerrados en un espacio social limitado (... ) para un observador externo (...), en último término, el propio Dios. "


Slavoj Zizek, Lacrimae Rerum

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Uau kari, veig que vas per feina, eh?!. De fet, no m'extanya la teva bona intuició per Sizek, diu coses molt interesants sobre un gran film com és Magnolia. Suposo que no podré entendre la globalitat del que vol dir fins que no hagi vist la triologia de Kieslowsy... A veure si hi ha sort i a la biblioteca recuperen "Azul" i porten "Vermell" i "Blanc". Molts petonets i abraçades.

linus dijo...

Zizek és capaç del millor i del pitjor, m'atreviria a dir que és una versió posmoderna de Deleuze amb el que això comporta, és a dir, on Deleuze utilitzava - tot i que a vegades se l'hi anava una mica - tot tipus de materials seriosos: desde teoría matemàtica, biología, literatura, política, etc. Zizek utilitza materials: seriosos y banals, és capaç de citar-te a Heidegger y Wagner y després " Men in Black " o els best sellers de Coelho y Ruth Rendell. A part que no té ni la meitat del Talent ni la intel·ligència del francès.