Este tema es y será siempre vigente por lo experimental y estridencias en su musicalidad, por no hablar de la voz espectral de Bett Gibbons.
A mi, todavía, se me pone la piel de gallina y el vello de punta cuando oigo temas de Portishead que sonaron en el concierto, por este y muchos más... ya sabes.
Aquest set de Portishead a Berlín - dónde si no - és la millor ambientació possible. A més, de ser fantàstic, demostra que la música pot incorporar, radicalment, l'esperit i experiència del propi temps de forma genuïna i en absolut vicària - postmoderna en el sentit simple de reciclatge i d'homogeneització comercial.
A mi em fascina sobremanera des de la intrumentació contundent, maquinal, poètica i utópica - en el synth final a lo Vangelis -, a la veu espectral, com molt bé diu vostè, de Gibbons.
Portishead, suenan bien y postmodernos aquí, en Berlín y en Pekín. Pues si reconozco lo contundente, maquinal y poético de la instrumentación. A ello me referia.
Però la fredor i l'escenari industrial que s'enmarca el grup a Berlin no és comparable amb el de París, posem per cas.
I respecte a la postmodernitat, jo feia una distinció entre la contemporaneitat que encarna Portishead, amb una certa idea de postmodernitat que millor encarnaria " The avalanches " posem per cas.
4 comentarios:
Muchas gracias cariño,
Este tema es y será siempre vigente por lo experimental y estridencias en su musicalidad, por no hablar de la voz espectral de Bett Gibbons.
A mi, todavía, se me pone la piel de gallina y el vello de punta cuando oigo temas de Portishead que sonaron en el concierto, por este y muchos más... ya sabes.
TQM
Hola amor,
Aquest set de Portishead a Berlín - dónde si no - és la millor ambientació possible. A més, de ser fantàstic, demostra que la música pot incorporar, radicalment, l'esperit i experiència del propi temps de forma genuïna i en absolut vicària - postmoderna en el sentit simple de reciclatge i d'homogeneització comercial.
A mi em fascina sobremanera des de la intrumentació contundent, maquinal, poètica i utópica - en el synth final a lo Vangelis -, a la veu espectral, com molt bé diu vostè, de Gibbons.
Gràcies pel comment.
TQM
Amor,
Portishead, suenan bien y postmodernos aquí, en Berlín y en Pekín. Pues si reconozco lo contundente, maquinal y poético de la instrumentación. A ello me referia.
TQM
Sips amor,
Però la fredor i l'escenari industrial que s'enmarca el grup a Berlin no és comparable amb el de París, posem per cas.
I respecte a la postmodernitat, jo feia una distinció entre la contemporaneitat que encarna Portishead, amb una certa idea de postmodernitat que millor encarnaria " The avalanches " posem per cas.
Gràcies pel comment.
TQM
Publicar un comentario