LUX AETERNA
Ho SENTS, l'alè de tot,
a costat teu,
i els fils son tan fràgils.
L'invisible que ja no et sosté,
te n'has adonat
és la passió que et fa mirar l'abisme
i això mateix corre depresa
no s'atura.
I la lluna gran,
tan groga i t'espera,
a l'Home.
La mirada tallada per sempre,
éll tan jove...
t'ho has cregut ara.
2 comentarios:
OOOOOOOOO OOOOOOOOOO _ o ? Has escrit tú aquests versos tan enigmàtics però tan certs a la vegada?. o_O. Tenen molta bellesa , una bellesa especial perquè són molt tristos. Molt especials, pessimistes, ...
Digam més d'aquests versos tan bonics i a l'hora tant tocats per allò que mai no tornarà....
T'estimo.
P.D. : Per favor, segueixi escrivint...
Puc dir molt poc d'aquests versos, hi han petits enigmes que jo sé, però no és bó desvetllar-los, continuii creient amb un " encantament del poema ", impossible després de moltes explicacions. El poema s'ha de valdre per sí mateix
Si ha notat la tristesa i el pessimisme amb un sentit bell em fa feliç, perquè d'aquí surten.
P.D: Res és personal, en el sentit teu i meu. Personal en el sentit íntim o interior ho és tot
Publicar un comentario