" En una economía global donde se prima la productividad pero cuyos incrementos no se ven traducidos en una reducción de horas/persona trabajada, conlleva a una sobreproducción generalizada que las economías no son capaces de absorber. Lógicamente, un incremento de la productividad trabajando el mismo tiempo genera una cantidad de productos y servicios creciente. Sabemos que en los últimos 20 años, tal exceso de producción se solventó con el endeudamiento creciente de las economías domésticas y de los Gobiernos; pero nos hemos enterado de forma dramática que tal sistema no podía perdurar en el tiempo. Y ahora estamos en una espiral descendente de la que estamos obligados a salir de alguna manera.
Manuel Caraballo Callero
2 comentarios:
Kari, ja sap que l'economia no és el meu fort. En tot cas m'agrada aprendre del que m'aporta i intento donar-li una resposta. Espero que no m'equivoqui. No m'ho tingui en compte, però expliquim la opció correcta.
Aquests apunts reflecteixen a la perfecció la preocupació per un problema econòmic que, tard o d'hora, afectarà altres dimensions de la vida humana. I l'impacte mediambiental forma part d'aquest grup de conseqüències negatives.
La organització del sistema econòmic com a tal, no funciona. Un sistema basat en la lliure contractació de mercat i la reinversió continuada dels excedents produits en nou capital, no es sosté.
La pena de tot plegat és que les notícies transemeten el que hi ha: mesures severes - menys consum i retallades - i 0 respostes. De fet, se'ns ha escapat el sistema de les mans... O això sembla.
TQM
Hola amor,
Diu coses ben encertades, sobretot pel que fa referència a la fal·lacia capitalista de creixement perpetu.
No se sosté per diversos motius:
1) crisi ambiental
2) tècniques
3) consum
El més curiós és que es postulaven 1) i 2) sempre per davant de 3).
Ja que es considera que la publicitat pot generar sempre noves " falses " necessitats que es podran comprar a crèdit. No obstant, ha arribat un moment en que no es pot generar més crèdit perquè ningú és capaç de prestar-lo.
És un atzucac sistèmic de difícil solució fins que no s'eixugui el crèdit actual, cosa que al Japó - ese país - que va viure una crisi immobiliària com la nostra - als anys 80' - però multiplicada per 100. Fa vint anys que ho intenta.
Moltes gràcies pel comment.
TQM
Publicar un comentario