lunes, diciembre 20, 2010


Hi ha relats que ens parlen de la importància de realitzar una acció determinada en un moment determinat. Partim de la hipòtesi que això no és cert i el decisionisme és una faula per qui ho vulgui creure; al igual que els rastres en el camí, senyals al firmament o la predestinació de l’ànima. No obstant això, Clarise va comprar aquell llibre de portada llampant que la cridava, des de feia setmanes, a l’aparador de la típica llibreria suburbial d’una ciutat dormitori. Un cop el tingué a les mans, assumir que l’elecció era correcta i que la seva lectura aportaria canvis importants a la seva vida.

*************

Fins llavors, havia estat sola a la seva habitació esperant que es fes de dia i maleint l’insomni que la turmentava. Tots sabem com són aquestes nits sense lluna, o de lluna tan gran que traspassa les parpelles. La infinita variació de les mateixes històries absurdes, com aquella de comprar un llibre i que li canvies la vida; si, aquella que ja havia viscut en totes les seves variacions. L’havia comprat i no l’havia comprat durant hores i el resultat sempre era el mateix. Tornar a casa i deixar-lo sobre la tauleta, tot esperant poder dormir i començar-lo l’endemà.



2 comentarios:

Otilie dijo...

Hola kari,

Veig que el tema va de lectura. Concretament dels hàbits de lectura, entre aquest post i un altre. No puc dir que no em sento identificada amb el fet de reclamar que llegeixi, però qui pot jutjar algú de mal lector ? El bon lector ?

Ningú pot pensar que aquell qui llegeix no ha tingut una mínima experiència subjectiva que l'ha fet pensar. I com que és subjectiva, no hi ha vàrems per valorar si és bona lectora o no en funció del molt o poc que llegeixi Clarise o si la obra li ha canviat la vida. Ni tan sols la seva tria. No ?

TQM

linus dijo...

Hola kari,

És un relat de FICCIÓ, lamento que no li hagi agradat.

TQM