viernes, septiembre 04, 2009

SIEMPRE SE PUEDE DECIR MENOS


2 comentarios:

Otilie dijo...

A veure karinyet, anem per parts.

El grup i la música que fan la malla em sembla molt bonica, honesta i molt creativa. L'ús del xilòfon de nen petit és deliciós. Les cançons semblen bones i toquen la fibra sensible.

Després, la combinació d'aquesta cançó i el post, el títol no et pot identificar més. No ho sé, crec que moltes vegades el teu estat d'ànim et fa pensar coses que no les dius. Per sort o per desgràcia la cançó parla una mica de tú. Dic per sort, peruè et conec una mica més i per desgràcia, perquè el que sento no és del meu agrat precisament. Les paraules, igual que els actes, poden fer mal. Per tan, no val a dir en que la forma de parlar no te la pots prendre coma personal si es diu que quan esperes, penses que no interesses i per tant veus una oportunitat d'oblidar la persona que estimes. En aquest sentit l'ús de pensar que tot anirà malament o que s'és exagerat no és exclusiu. Tothom necessita un alè d'esperança i pensar que tot anirà bé, encara que els pensaments traeixin. La vida ja es prou difícil. Després m'agradaria que m'aclariguessis sincerament, quines són les peces que sobren a la teva ment. No ho sé, dec estar jo també exagerant, però tú escrius i no em contestes cap post... no ho sé. Ja em diràs.

TQ

linus dijo...

La cançó em sembla més una parodia d'algunes coses que si que tenen a veure amb mí - d'altres directament no.

L'elecció és més superficial i irònica que una altre cosa.

TQM