" La gente que ve diez películas al año va a ver Los compadres, los que ven treinta peliculas al año van a ver Zelig, los que van a ver cincuenta van a ver a Brisseau. Eso es todo "
Jo ho atribueixo més a un fet d'obrir la ment o no. En aquest cas el nombre de pelis que es poden anar a veure va lligat a la voluntat de veure-les o no. La gent que en pot veure 50 o més durant l'any té més possibilitats de veure diferents maneres de fer cinema, o no. Les persones que consideren el cinema com una activitat més per passar el temps, es queden a casa a veure el "peliculón de Antena 3" o estiren a la parella per anar a veure fiascos com " el diablo viste de Prada" que no l'he vist, pero no em crida ni veient l'anunci per la digital...
Polèmic que és un, proposo la contraposició de la tesi quantitativa de Daney - més seriosa del que pot semblar a primera vista: a més interès pel cinema, millor cinema escollit - una hipòtesi selectiva - poc però bó. La dialèctica està oberta i no té immediata o evident solució.
Bona hipòtesi. La meva continúa essent:" obrir la ment" ... Me'n adono que hi ha tema per discutir amb aquesta idea que pot ser massa amplia o ambivalent,... pero si serveix pq entre tres pelis de cartellera se'n vegi una de clássica, independent, d'autor,...
P.D.: Últimament m'enfada que quen dic algun comentari de cine, la gent em digui: es clar, com tú ets de clássics... No es tant així, m'agrada el cinema i vaig intentar obrir la ment a diferents maneres de fer cinema que abans no era capaç de fer. Me'n alegro profundament pq ara puc veure pelis de diferents estils, temátiques i directors.
4 comentarios:
Jo ho atribueixo més a un fet d'obrir la ment o no. En aquest cas el nombre de pelis que es poden anar a veure va lligat a la voluntat de veure-les o no.
La gent que en pot veure 50 o més durant l'any té més possibilitats de veure diferents maneres de fer cinema, o no.
Les persones que consideren el cinema com una activitat més per passar el temps, es queden a casa a veure el "peliculón de Antena 3" o estiren a la parella per anar a veure fiascos com " el diablo viste de Prada" que no l'he vist, pero no em crida ni veient l'anunci per la digital...
Lot of kisses
Polèmic que és un, proposo la contraposició de la tesi quantitativa de Daney - més seriosa del que pot semblar a primera vista: a més interès pel cinema, millor cinema escollit - una hipòtesi selectiva - poc però bó. La dialèctica està oberta i no té immediata o evident solució.
Kisses
Bona hipòtesi.
La meva continúa essent:" obrir la ment" ...
Me'n adono que hi ha tema per discutir amb aquesta idea que pot ser massa amplia o ambivalent,...
pero si serveix pq entre tres pelis de cartellera se'n vegi una de clássica, independent, d'autor,...
P.D.: Últimament m'enfada que quen dic algun comentari de cine, la gent em digui: es clar, com tú ets de clássics...
No es tant així, m'agrada el cinema i vaig intentar obrir la ment a diferents maneres de fer cinema que abans no era capaç de fer. Me'n alegro profundament pq ara puc veure pelis de diferents estils, temátiques i directors.
No és exactament la meva hipòtesi; és una que contraposo polèmicament a un debat no decidit, complex i no necessàriament resoluble tot court.
La quiero, por clàsica y moderna como yo.
Publicar un comentario