domingo, octubre 02, 2011

MESHES OF THE AFTERNOON



3 comentarios:

Otilie dijo...

Uau, kari, sense cap mena de dubte, un curtmetratge molt experimental, interessant i podem dir inquietant, amb un final obert digne de Lynch. En blanc i negre, amb aquell soroll com les pelis de Bergman.

La meva interpretació és molt psicoanalítica. No la sé interpretar d'una altra manera perquè no tinc suficients mecanismes conceptuals. En tot cas, si meshes vol dir mallas. Jo diria que són diferents capes de consciència dins d'un somni o la realitat ? Segurament la teva interpretació és molt més bona i acurada. Però en tot cas, mil gràcies per la teva aportació. Trobes coses genials i sobretot, molt interessants.

TQM

linus dijo...

Hola amor,

Jo crec que encertes quan li dones una interpretació onírica.

A mi em sembla que es tracta d'una deconstrucció onírica en la que primer veiem el somni i després veiem els rastres diürns - els esdeveniments que l'han generat.

A més, té a veure amb el contrast lyncheà entre realitat i ficció, i amb el conflicte de desitjos que només és pot resoldre de dues maneres: simbòlicament, o de forma, autodestructiva.

Estic content que li hagi agradat.

TQM

Otilie dijo...

Ostres kari,

Estic contenta d'ahver acertat en el sentit general del curt. Perquè em feia por.És molt interessant i experimental, com ja t'he dit. Sips, crec que la teva interpretació onírica és molt més concreta i ajustada. I veig que tots dos li hem trobat el toc lynchenià que recorda a films com Mulholland Drive que és la que més m'agrada de totes. Tit i que Twin Peaks, Eraser head i Blue Velvet també m'agraden. La dels conills, no jajajaja

TQM

Merci ;)