jueves, octubre 08, 2009

Y NO ME PARARÉ A DECIR BASTA

Los infinitos bordes del minuto que se acaba







2 comentarios:

Otilie dijo...

Me'l miri per on me'l miri aquest vers em costa, ja que jo no pretenc ser així, quan s'acosta alguna cosa que no m'agrada, la vull evitar encara que em quedi l'últim minut. Vull lluitar pel que crec fins l'últim segon encara que no haig de ser tan combativa, però es pot lluitar de moltes maneres.

TQM

linus dijo...

Té a veure amb l'estado de yecto heideggeria, és a dir, amb la condició de ser llençats al món i, sobretot, al futur. La metafora temporal s'uneix a la visual d'una ona irresistible que t'arrosega.

TQM