lunes, junio 29, 2009

Interioritat i/y extinción





3 comentarios:

Otilie dijo...

Hola karinyet,
Un clip molt introspectiu i molt expressiu que m'evoca dolor i tristesa d'un dels components de Radiohead en solitari. Transmet molt amb la veu que té i l'ús de la música electrònica. El títol del post està molt ben trobat karinyet.

TQM

linus dijo...

Hola kari,

A mi la cançó no m'agrada especialment, vaja no em diu gran cosa. I mira que la veu de Thom York - cantant de radiohead - s'empre m'inspira, però aquest cop el ritme no està a l'alçada.

De fet, l'he possat pq el videoclip és una meravella psicoanalítica que parla de com la interioritat/ment es pot desfer en ser eteria i només una suma d'imatges/records/impressions.

Tqm

Otilie dijo...

A mi si que m'ha agradat la cançó. Crec que ajuda molt a entrar en aquest espirall de impressions ( la mort, la caducitat de les persones) i els records. Sembla que etiguis somiant tú, perqué es com si tinguessis un pes a les parpelles. No sé jo he vegades he tingut somnis estranys així.

Tqm