lunes, mayo 19, 2008

CORTESÍA INNECESARIA

Acabar con todas las notas estriadas,
no dejar ninguna

Levanta la cabeza floreciente,
ahora ya puedes escuchar los pájaros
bajo ese sol reluciente del principio de los tiempos

¿ y ese ruido ?

Gracias a Dios,
lentamente olvidado

para siempre.




2 comentarios:

Otilie dijo...

Karinyet, aquest és un poema seu, oi ? doncs és impresionant, com s'ha inspirat així ?
Em donen sensacions estranyes, em dona llibertat, però a l'hora m'incomoda es com si es volgués deslligar d'alguns pensaments, ... no ho sé ... potser m'embolico akmb el títol del poema,...

Segueixi escribint, ja sap que pot transmetre d'aquesta manera tan sublim sentiments, emocions i pensaments molt especials.
LO QUIERO

linus dijo...

No és un dels meus millors poemes, però algunes imatges i metàfores m'agraden. Merci pels compliments.

La quiero.