domingo, febrero 19, 2006

LAS CARICIAS

¡Qué música del tacto
las caricias contigo!
¡Qué acordes tan profundos!
¡Qué escalas de ternuras,
de durezas, de goces!
Nuestro amor silencioso
y oscuro nos eleva
a las eternas noches
que separan altísimas
los astros más distantes.
¡Que música del tacto
las caricias contigo!

Manuel Altolaguirre, Soledades Juntas

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Quin poema més bonic, kari.
M'ha encantat llegir-lo. Molts petonets de la teva nena. :_ *

linus dijo...

hola kari,

A part de bonic, és un poema molt bó. Construït amb una nítida harmonia, francament elegant i sensual; malgrat la metàfora central s'emboliqui amb un nus simbòlic que traba la meravellosa fluidesa inicial.

Kisses...